Una IA per aprendre: La IA a l'Aula

 

Situació d'Aprenentatge elaborada amb el suport de ChatGPT 

https://chatgpt.com/share/69260786-8d98-8002-92b8-6c4556f70430 

---

1. Títol de la Situació d'Aprenentatge (SdA)

“Del pas al gest: analitzem i ensenyem la Marxa Nòrdica amb tecnologia aplicada”

---

2. Alumnat destinatari

• Pla Formatiu de l'Especialitat Esportiva de Marxa Nòrdica (Consejo Superior de Deportes).
• Alumnat major de 16 anys amb el requisit general de l'ESO o equivalent i el requisit de la prova específica d'accés.
• Grup de 12–25 alumnes.

---

3. Àrea / Mòdul

Àrea 2 — Formació tècnica i metodologia de l’ensenyament de la Marxa Nòrdica

Normativa referent:

• Resolució 10/01/2018 del CSD (Pla Formatiu Marxa Nòrdica)
• Basat en:
• Real Decreto 217/2022 (ESO)
• Real Decreto 243/2022 (Batxillerat)

---

4. Descripció i finalitat de la situació d’aprenentatge

Aquesta SdA té com a objectiu desenvolupar:

• La capacitat d’analitzar el moviment amb eines tecnològiques com Lince Plus i Kinovea.
• La competència per ensenyar la tècnica emprant principis metodològics moderns 
• La comunicació didàctica, mitjançant productes finals creatius i útils (vídeo, infografia, microdocència).

L’alumnat parteix d’una necessitat real: aprendre a executar, detectar errors, corregir i ensenyar la marxa nòrdica. A partir d’aquí:

• registra i analitza moviments,
• i ensenya la tècnica a companys i públic extern.
• interpreta dades,
• crea materials formatius
• i ensenya la tècnica a companys i públic extern

---

5. Sabers bàsics (adaptació LOMLOE + Pla Formatiu CSD)

Bloc 1 — Tècnica de la Marxa Nòrdica

• Fases del pas i patrons motors.
• Detecció d’errors i correcció activa.
• Alineació corporal, transferència de pes, respiració.
• Ús del bastó: empenta, angle, sincronització.

Bloc 2 — Metodologia de l’ensenyament

• Principis pedagògics del mètode INWA.
• Formes de progressió i exercicis d’aprenentatge.
• Estratègies de comunicació didàctica.
• Dinàmiques de grup i seguretat.

Bloc 3 — Tecnologia aplicada

• Enregistrament i anàlisi qualitativa de vídeo.
• Lince Plus: codificació i observació sistemàtica.
• Kinovea: dades de moviment esportiu.

Bloc 4 — Comunicació i difusió

• Creació de vídeos didàctics d'anàlisi de la tècnica.
• Disseny d’infografies tècniques.
• Presentació oral i microdocència.

---

6. Competències específiques (basat en LOMLOE)

• CE1 – Competència motriu: realitzar moviments tècnics coordinats.

• CE2 – Competència en anàlisi i resolució de problemes: identificar i corregir errors tècnics.

• CE3 – Competència digital: utilitzar eines tecnològiques d’anàlisi esportiva.

• CE4 – Competència comunicativa: explicar i transmetre continguts tècnics.

• CE5 – Competència personal i social: treball cooperatiu i presa de decisions.

• CE6 – Competència docent: dissenyar i impartir micro-sessions didàctiques.

---

7. Metodologia

• ABP (Aprenentatge Basat en Projectes): producte final real i aplicable.
• Aprenentatge cooperatiu: anàlisi i codificació en grups.
• Classe invertida: vídeos tècnics INWA pre-visionats.
• Tecnologia aplicada: registre, edició i anàlisi de dades.
• Aprenentatge-servei (opcional): impartició d’una sessió a públic real.
• Pràctica guiada i descoberta guiada de la tècnica.

---

8. Activitats (seqüenciació completa)

FASE 1 — Activació i introducció

1. Visionat de vídeos INWA (flipped classroom).
2. Mini-test inicial de coneixements (Kahoot).
3. Discussió guiada sobre elements tècnics.

FASE 2 — Observació i enregistrament

4. Sessió pràctica a l’exterior:

   • Execució de la tècnica.
   • Registre en vídeo individual i per parelles.

FASE 3 — Anàlisi tecnològica

5. Importació i codificació de vídeos amb Lince Plus i Kinovea

6. Comparació entre model expert i alumne.

7. Elaboració d’un informe d’errors i propostes de correcció.

FASE 4 — Elaboració del producte final

8. Creació del vídeo didàctic

   •  explicació de la tècnica,
   • anàlisi d’errors,
   • demostració d’exercicis.
    o bé Creació d’una infografia  

• elements tècnics del mètode INWA,
• seqüència pedagògica,
• punts clau i consells.

FASE 5 — Microdocència

9. Preparació d’una mini-sessió per ensenyar un element tècnic.

10. Impartició de la sessió a la resta del grup (10 minuts).

11. Feedback estructurat entre iguals.

FASE 6 — Avaluació i tancament

12. Autoavaluació i diari de metacognició.

13. Presentació pública del producte final.

14. Reflexió col·lectiva sobre l’ús de tecnologia en esport.

---

9. Productes finals avaluables

• Vídeo didàctic sobre la tècnica.
• Infografia tècnica i pedagògica.
• Informe d’anàlisi amb Lince Plus i Kinovea.
• Mini-sessió d’ensenyament (microdocència).
• Diari reflexiu personal.

---

10. Rúbriques d’avaluació

10.1. Rúbrica de Producte Final (Vídeo o Infografia)

Nivell	Contingut tècnic	Qualitat comunicativa	Rigor pedagògic	Creativitat i disseny
3 — Excel·lent	Explica la tècnica amb precisió professional; cap error conceptual.	Comunicació clara, estructurada i motivadora.	El producte mostra progressió didàctica coherent i útil.	Disseny molt atractiu i original.
2 — Adient	Explicació correcta amb petits detalls millorables.	Comunicació fluida; estructura adequada.	Bona seqüència pedagògica, algunes millores possibles.	Disseny estètic i funcional.
1 — Insuficient	Explicació parcial; alguns errors tècnics.	Comunicació poc clara o desordenada.	Seqüència incompleta o poc adequada.	Disseny bàsic o poc cuidat.
0 — No Avaluable	Errors tècnics greus o absència d’explicació.	Difícil de seguir; manca coherència.	No segueix cap seqüència pedagògica.	Disseny pobre o inexistent.

10.2. Rúbrica d’Anàlisi amb Lince Plus i Kinovea

Nivell	Codificació	Interpretació	Comparació amb model	Propostes de millora
4	Codificació exhaustiva i precisa	Interpretació profunda	Comparació clara i ben argumentada	Propostes específiques i coherents
3	Codificació correcta	Bona interpretació general	Bona comparació	Propostes adequades
2	Codificació parcial	Interpretació limitada	Comparació superficial	Propostes vagues
0	Codificació insuficient	Mala interpretació	Sense comparació	Sense propostes

10.3. Rúbrica de Microdocència

Nivell	Comunicació	Disseny de la sessió	Correcció d’errors	Gestió del grup
3	Molt clara, precisa i motivadora	Sessió excel·lent, coherent i estructurada	Corregeix amb criteri tècnic	Gestió segura i efectiva
2	Bona comunicació	Sessió adequada	Correcció correcta	Gestió acceptable
1	Comunicació irregular	Sessió poc estructurada	Correcció limitada	Gestió feble
0	Comunicació deficient	Sessió inadequada	No detecta ni corregeix errors	No gestiona el grup

 

---

11. Instruments d’avaluació

• Rúbriques (vídeo/infografia, anàlisi, microdocència).
• Registre de Lince Plus i Kinovea.
• Autoavaluació.
• Coavaluació.
• Mini-test inicial i final.

---

12. Annexos

Documents útils:

• Manual INWA Instructor.
• Plantilla d’anàlisi tècnica per Lince Plus i Kinovea.
• Plantilles de rúbriques (editable).
• Resolución de 10 de enero de 2018, de la Presidencia del Consejo Superior
  de Deportes, por la que se establece el plan formativo de la especialidad
  deportiva de Marcha Nórdica.

Exemples de models d’infografia (descripció)

1. Infografia 1 — Els 10 passos INWA (estructura vertical: postura, braços, cames, transferència, empenta, ritme).

2. Infografia 2 — Errors comuns i com corregir-los (taules de doble columna).

3. Infografia 3 — Seqüència d’ensenyament de les 5 primeres passes INWA (del coneixement a l’autonomia).

 

Una IA per aprendre: beneficis

Activitat obligatòria. Repte: Infografia sobre la IA. Una IA per a aprendre (3a edició). Formació oberta INTEF.

“La Intel·ligència Artificial Generativa a l’Educació: Una Revolució d’Aprenentatge”

“Descobreix com la IA transforma les aules del segle XXI”

---

1.- Introducció

La IA generativa pot crear text, imatges, àudio o exercicis automàticament.

A les aules, ajuda a personalitzar l’aprenentatge, motivar l’alumnat i optimitzar el temps del professorat.

---

2.- Beneficis clau

A. Personalització de l’aprenentatge

• 💡 Exercicis adaptats al nivell de cada alumne.

• 🎯 Recomanacions personalitzades.

B. Suport al professorat

• ⏰ Generació automàtica d’activitats, rúbriques i materials.

• 🧠 Assistència en la preparació de classes i correccions.

C. Creativitat i motivació

• 🖼️ Creació d’imatges, històries o projectes amb IA.

• 🎨 Estimula la curiositat i la participació.

D. Inclusió i accessibilitat

• 🗣️ Generació de contingut adaptat a diferents idiomes o nivells.

• 🧏 Suport per a estudiants amb necessitats especials (text a veu, resums).

E. Formació i desenvolupament docent

• 🎓 Recursos per actualitzar competències digitals.

• 🤝 Comunitats d’aprenentatge amb suport de IA.

---

3.- Riscos i reptes (secció breu equilibradora)

• ⚠️ Dependència tecnològica.

• 📚 Necessitat de competència digital crítica.

• 🔒 Privacitat i ús responsable de dades.

---

4.- Conclusió

La IA generativa no substitueix el docent: el potencia.
Amb ús ètic i crític, pot fer l’educació més personal, creativa i inclusiva.

---

“L’educació del futur s’escriu amb humans i IA, junts.”

---

Una IA per a aprendre

 

#IAperAprendre 

Una nova aventura d'aprenentatge: IA, Intel·ligència Artificial.

Explorant el potencial de la IA generativa en l'àmbit de l'educació.

"En un món cada cop més digital, la intel·ligència artificial (IA) emergeix com una força transformadora; un potencial capaç de transformar la manera com ensenyem i aprenem. Per tant, és essencial comprendre'n tant les capacitats com els desafiaments. En aquest punt, els centres educatius tenen un paper crucial com a primers facilitadors per entendre'n el funcionament."

 https://formacion.intef.es/abierta/

Escoles Promotores de Salut

 

Aquí s'inicia el portfoli o quadern d'aprenentatge del MOOC INTEF, Escoles Promotores de Salut.

El primer recurs i punt de partida, la Guia d'Escoles Promotores de Salut.

Una troballa interessant, Eina Salut, Recursos CEPS, Informació sobre escoles promotores de salut, del Govern de les Illes Balears. I aquí un altre, l'EduSalut de la Generalitat Valenciana.

Altres recursos:

• Promover la salud en la escuela: ¿cómo construir una escuela promotora de salud? Organización Mundial de la Salud. https://iris.paho.org/handle/10665.2/49146 
• Hacer que todas las escuelas sean promotoras de la salud. Pautas e indicadores mundiales. Organización Mundial de la Salud. https://iris.paho.org/handle/10665.2/55711  
• Escola Promotora de Salut a l’Alt Penedès. https://serveiseducatius.xtec.cat/altpenedes/categoria/comunitat/epsap/
  

Anàlisi de dades de XXSS

Notes de les sessions d'anàlisis de xarxes socials de la Iniciativa Barcelona Open Data 22/06/2023. 

Carlos Guadián.

 

Em quedo amb un llibre recomanat: The Square and the Tower (Niall Ferguson) tells the story of the rise, fall and rise of networks, and shows how network theory–concepts such as clustering, degrees of separation, weak ties, contagions and phase transitions–can transform our understanding of both the past and the present."

Em quedo amb una teoria: l'anàlisi de xarxes socials amb la Teoria de Grafos. Configurar xarxes, nodes, relacions, arestes...

Em quedo amb una eina, Onodo: crear mapes de relacions de forma ràpida i senzilla per a explicar la teva. Cada xarxa explica una història.

Una sessió apassionant de com representar dades de forma visual per entendre com es relacionen les nostres amistats, o col·legues, o socis i sòcies.

La setmana que ve, més.

 

Visual Thinking: Eines

 

Qui pensa que dibuixar és difícil?

I que les eines cares funcionen millor?

Prova el Libre Office Draw: gratuït i intuïtiu.

Hi ha moltes eines per dibuixar tan si ho fas "analògicament" amb un llapis o digitalment amb una tauleta.

Algunes eines digitals poden ajudar-nos a tenir resultats espectaculars. En alguns casos en podem trobar de gratuïtes, o de períodes de prova gratuïts, o directament de pagament. Algunes d'elles són: Procreate, Tayasui Sketches, Paper53, Penultimate, Concepts, Bamboo Paper

Tanmateix, un dels principis del Design Thinking és la simplicitat. Això es pot aconseguir amb eines gratuïtes i intuïtives en el seu funcionament que, a més, aporten el valor del programari lliure. És el cas del Libre Office Draw. Formes bàsiques i diferents menús per personalitzar-les.

Visual Thinking?

"Visual Thinking" - Pensament Visual 

 

Comunicació efectiva.

Capacitat de retenció d'informació.

 

 

Organitzar idees, pensaments. 

Exercitar habilitats mentals.

 

Generar un vincle emocional estret amb els continguts a través de la seva recreació en forma de dibuixos.

Visual Thinking: Avatar

Primers experiments del curs #VisualMOOC

Comencem per retornar als orígens "a ma".

Representació de mi mateix amb paper i llapis (i retolador). Una bona tasca per despertar alguna neurona que portava molt temps adormida. Resultat: el meu avatar.

Digitalització... o sigui, una foto amb el mòbil. En una època en que el més còmode és cercar imatges a la xarxa i fer un "copia i enganxa".

Com tot en aquesta vida, ara només cal entrenar el canell i tenir preparats els colors. Oi que sembla que es mogui?

Remenant els recursos d'ajuda, m'ha agradat aquest del Noun Project.

Spoiler: ara començarem a jugar amb imatge i paraules. L'objectiu? Pivotar en tres dimensions de la percepció:

• Cognitiva
• Afectiva
• Psicomotora

Ah! I recupero aquí un avatar que vaig fer per un altre curs. Aquest està fet amb una aplicació online, o sigui, sense exercitar el canell i la neurona que dibuixa. També és xulo, oi?

;-)

Visual Thinking

De la percepció a l'enteniment

#VisualMOOC

Una nova proposta de INTEF. Un nou viatge al procés d'ensenyament-aprenentatge.

GamificaMOOC El prototipus

Finalment, un cop endreces totes les idees i entreveus, tot i que encara no està completament acabat, el potencial d'aquesta activitat. Tot un camí recorregut i tot un camí per recórrer.

Aquesta visualització final és un resum condensat de tot el prototipus. Comença l'aventura. Que la marxa us acompanyi... la Marxa Nòrdica...

GamificaMOOC Component de joc

Partint del concepte de gamificació o ludificació.

En el marc MDA (mecàniques dinàmiques i estètiques). Les mecàniques abracen tan les accions com els objectes que formen part del sistema de regles d'un joc.

Werbach pel seu costat, influenciat per la seva relació amb els videojocs, denomina components a aquells objectes del joc sobre els que incideix directament l'acció.

Les conseqüències de les accions les mecàniques que comporten les regles es recolzen en un sistema de components representat per punts, insígnies i nivells (points, badges and levels).

Openbadges que ens permet crear i cuinar una insígnia. És a dir: dissenyar-la en un format d'imatge, incloure la informació rellevant, identificar qui l'emet i qui la rep. La insígnia es pot autoadministrar després de superar un repte o es pot expedir manualment.

A la hora de emitir una insignia es importante definirla correctamente para que tenga el máximo valor tanto para la persona que la va a recibir, tras un proceso formativo, como para quienes la verán como consumidores, por ejemplo un tribunal académico para la concesión de una beca, una administración educativa para la certificación de una competencia o de un curso; por lo tanto es deseable que hagamos un previo y exhaustivo diseño de la insignia. 

Fuente: Educa Lab Credenciales alternativas (1ª edición) INTEF

GamificacióMOOC A la recerca de la salut

Un esborrany, una proposta...

Un primer esquema d'unitat didàctica per a ESO o Batxillerat fent servir la marxa nòrdica com a eina de descoberta.

Cada repte podrà contenir diferents tasques adaptades a cada entorn. Una aventura d'educació física, i d'aprenentatge de vida: intergeneracional, de connexió amb el medi natural més proper a nosaltres...

M'acompanyes en aquesta aventura?

GamificacióMOOC El repte de dissenyar una narrativa

APUNT PREVI

Aquesta és una petita entrada per explicar el repte de dissenyar un repte basat en la gamificació orientada a l'educació. En el meu cas, la proposta de disseny respon a la inquietud de gamificar o ludificar els processos d'ensenyament-aprenentage relacionats amb la marxa nòrdica.

Però primer, anem a l'origen del meu interès. L'associació esportiva a la que pertanyo és membre d'una federació internacional que difon una metodologia d'aprenentatge de la tècnica diagonal de la marxa nòrdica a través d'una seqüència de 10 passes. Aquesta formació de formadors es desenvolupa en 16 hores que, des de la meva entitat, varem creure i defensar que en calien 20. Gamificar aquestes sessions faria més atractiu encara aquest aprenentatge... però aquest serà el motiu d'un altre projecte.

El que m'ha inspirat per a aquest repte és un conjunt d'activitats que realitzem amb adolescents de secundària i batxillerat, i d'altres experiències que poden connectar-se d'una manera lúdica entre elles alineant-les amb les competències de l'àrea d'educació física i d'altres de transversals.

Certament, la motivació en les dues experiències que us he explicat en els dos paràgrafs anteriors té una important variable: l'edat de les persones destinatàries. En el primer cas, persones adultes amb un bagatge professional en l'àmbit de la salut. En el segon cas, adolescents en plena etapa d'expansió de les seves descobertes vitals. Una oportunitat per cercar un punt de trobada entre el món físic i el món digital teixint una estètica i narrativa que posi a l'alumne en el centre del seu procés de (re)descoberta del seu entorn proper (aprenentatge significatiu).

MARC EDUCATIU

Competències bàsiques de l’àmbit de l’educació física Identificació i desplegament
a l’educació secundària obligatòria (Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat)

Dimensió activitat física saludable

• Competència 1. Aplicar un pla de treball de millora o manteniment de la condició física individual amb relació a la salut

Dimensió activitat física i temps de lleure

• Competència 5. Gaudir amb la pràctica d’activitats físiques recreatives, amb una atenció especial a les que es realitzen en el medi natural
• Competència 6. Planificar i organitzar activitats en grup amb finalitat de lleure

Currículum batxillerat
Competències específiques de la matèria
Les competències que l'alumnat ha d'adquirir en el marc de la matèria d'educació física del batxillerat es poden sintetitzar en tres: la competència en el domini corporal i postural; la competència en l'adquisició d'un estil de vida saludable i la competència en l'ocupació activa del temps de lleure.
Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat
La matèria d'educació física contribueix al desenvolupament de les competències generals del batxillerat, especialment de la competència comunicativa, la competència personal i interpersonal i la competència en el coneixement i interacció amb el món.
Continguts:

L'activitat física i la salut

• Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de salut.
• Experimentació, caracterització i valoració dels beneficis i riscos de l'activitat física com a hàbit de vida saludable.
• Valoració i anàlisi crítica dels conceptes de prevenció i seguretat en l'activitat física. Experimentació i execució de diferents activitats que hi estiguin relacionades.

L'activitat física recreativa i l'expressió corporal

• Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la importància de l'activitat física en el temps de lleure.
• Estudi crític i valoració de l'oferta d'activitats físiques de l'entorn. Col·laboració en l'organització i realització d'activitats en el medi, mostrant una actitud de respecte per la seva conservació.
• Identificació, anàlisi i experimentació dels elements que conformen l'organització d'activitats físiques: recursos, processos i avaluació dels resultats. Valoració de la importància del treball en equip.

LA NARRATIVA

Guió gràfic o storyboard

La narrativa

Gamificació MOOC Estètica i Narrativa

L'estètica com a experiència completa de l'aprenentatge:

• Experiència única
• Entorn simulat i segur (experimentar acceptant l'error)
• Resposta emocional al joc (dinàmiques de comportament o actitud respecte a les mecàniques del joc)
• Efecte memorable:
• Experiència sensorial
• Fantasia (èpica)
• Narrativa
• Reptes (desafiaments)
• Descobriment
• Reconeixement

La narrativa com a fil conductor:

• What makes a hero? Matthew Winkler
• Les funcions de Vladímir Iàkovlevitx Propp

GamificacióMOOC El Marc (dinàmiques, motivació i jugadors)

Crear dinàmiques que connectin amb la resposta emocional d'alumnes adults pot resultar tot un repte. Trobar el ressort en el que impacti la motivació per a que retorni en una forma d'aprenentatge pot basar-se en els els mateixos tipus que resultaria en persones joves.

En el cas de la formació de persones instructores en la metodologia de les 10 passes INWA d'aprenentatge de la tècnica diagonal de marxa nòrdica ens trobem alumnes per sobre dels 50 anys amb experiència en el camp de la salut i/o l'activitat física. En aquest DAFO hi trobem un tast a modus de pista que ens obre el marc sobre el que plantejar un projecte de gamificació d'aquest aprenentatge.

M'atreviria avançar que ens trobem davant de tipus de persones jugadores socialitzadores i exploradores. Es troben més a gust amb mecàniques que generin dinàmiques que facilitin compartir experiències passades per fer descobertes comunes i alhora els permetin imaginar escenaris futurs a través de la marxa nòrdica que poden ser construïts individualment o en grup.

(Foto: ressort, Gran Enciclopèdia Catalana)

GamificacióMOOC La Motivació

En un projecte de gamificació: "La motivació s'alça com l'element central del que partir per la superació de la teva missió ja que és la que possibilitarà l'aprenentatge i vèncer les màquines."

L'empoderament de la persona que es troba immersa en un procés formatiu és un dels gatells per a desencadenar els diferents elements de la motivació. Centrar l'aprenentatge en la persona la farà protagonista per sobre de les mecàniques fent fluir les dinàmiques (emocions, motivacions internes) que ens permeti assolir una estètica o experiència memorable.

GamificacióMOOC Diari de Missió

Evidències d'aprenentatge del Diari de Missió d'un explorador inquiet.

Un entorn personal per a connectar diferents canals i espais de continguts. Per exemple, el meu taulell de Pinterest sobre Gamificació i Ludificació.

Apunts d'aventurer que esgarrapa minuts... hores... per saber més del món d'estratègies didàctiques cap a un aprenentatge significatiu. Una experiència de recerca de tècniques de motivació per transmetre la passió per descobrir...

I aquí dues definicions de dues persones a les que segueixo per la seva bona feina en el camp de l'educació i el joc. Aquest és el punt de partida per la meva missió.

GAMIFICACIÓ (Oriol Ripoll 2015):

1. Ús de mecàniques de joc aplicades a entorns no lúdics per tal d'aconseguir un objectiu
2. Fer viure experiències gratificants usant elements de joc

GAMIFIQUEM-NOS (Imma Marín 2012)

A partir del coneixement d'allò que fa els jocs potents i atractius, n'extraiem els elements clau, per aplicar-los a una determinada activitat o entorn de NO-JOC, amb l'objectiu explícit d'implicar els destinataris, provocant en ells una experiència significativa i motivadora.

(4º edición del MOOC del INTEF Gamificación en el aula. Aprende intef)

Límits de transparència i accés

Bloc 3. Els límits a la transparència i a l’accés, en particular la protecció de dades

Unitat 3.1 Introducció sobre els límits a la transparència

"Casos en què es pot denegar o restringir l’accés a la informació, si es causa un perjudici a determinats drets o interessos:

• Seguretat pública. 

• Investigació o sanció d’infraccions penals, administra7ves o disciplinàries, expedients en què s’exerceixen potestats d’inspecció, control i sanció. 

• El secret o la confidencialitat en la tramitació de procediments, si una norma amb rang de llei estableix aquest secret. 

• Igualtat de les parts en processos judicials i tutela judicial efectiva. 

• Els drets dels menors d'edat. Més endavant la Llei insisteix a reforçar la protecció de la informació que afecti els menors, si la divulgació pot condicionar el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Estem parlant d’un col·lectiu més vulnerable, respecte el qual regeix el principi de l’interès superior del menor, i per això es reforça la restricció a la transparència. 

• La intimitat i els altres drets privats legítims. La qüestió de la intimitat, la veurem en tractar el límit de les dades personals. 

• El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial."

Unitat 3.2 / 3.3 El límit relatiu al dret a la protecció de dades

“dades especialment protegides”"La regla és la denegació de l’accés, tret que la persona sol·licitant apor7 el consentiment escrit de la persona afectada"  

"dades de la tipologia o categoria del segon nivell""tasca de ponderació entre l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades"

• "El temps transcorregut.

• La finalitat de l’accés, especialment si és històrica, estadística o científica  i les garanties que s’ofereixin.

• Que siguin dades de menors d’edat.

• Que pugui afectar la seguretat de les persones."

“dades merament identificatives vinculades a l’Administració”"la regla general és que preval l’accés"

Unitat 3.4 Impacte dels límits en la tramitació de les sol·licituds d’accés

"Si la informació sol·licitada pot afectar drets o interessos de tercers identificats cal donar-los un tràmit d’audiència de 10 dies perquè hi puguin fer al·legacions" 

"la Llei no obliga a revelar la identitat de la persona sol·licitant d’informació, però sí els motius en què basa la sol·licitud, si s’han expressat" 

"informar de la persona sol·licitant d’aquesta comunicació de les seves dades al tercer" 

"Si malgrat l’oposició del tercer considerem que procedeix estimar la sol·licitud, cal motivar per què es fa prevaldre el dret d’accés"

Unitat 3.5 Límits a la transparència i a l’accés en procediments en tràmit

"dret d’accés de la persona interessada persisteix mentre es tramita el procediment, fins i tot durant el termini d’interposició de recursos en via administrativa, i fins que aquests es resolen" 

"la persona interessada pot accedir a les dades de tercers que necessita per exercir la seva defensa, però no a les dades que no siguin necessàries per a aquesta finalitat"

Unitat 3.6 Els límits a altres drets d'accés amb regulació especial

"altres regulacions especials del dret d’accés, que desplacen la legislació general"

Unitat 3.7 El dret d’accés a les pròpies dades personals

"dret personalíssim que té la persona afectada a obtenir informació sobre les seves pròpies dades que són objecte de tractament" 

"qualsevol ciutadà té dret a saber quines dades tenim de la seva persona" 

"no ha d'afectar negativament els drets i les llibertats de tercers, incloent-hi els secrets comercials o la propietat intel·lectual"

La transparència

Bloc 2. La transparència

Unitat 2.1 Manifestacions de la transparència: drets i deures

"la publicitat activa, que està associada al Portal de la Transparència. Es refereix al deure de publicar-hi tota la informació que imposa la llei, sense necessitat que cap persona ho demani"

"I el dret d’accés? Doncs és el dret de tota persona a sol·licitar i obtenir informació que es troba en poder de les administracions"

Unitat 2.2 La publicitat activa: informació a publicar al Portal

Qui:

• "Un primer grup, format per la Generalitat i les entitats locals, és el cas d'ajuntaments, consells comarcals, etc.
• Un segon grup, que inclou els organismes, les societats i les fundacions del sector públic, dependents o vinculats a la Generalitat o als ens locals. També inclou les entitats independents o de control, institucions estatutàries, col·legis professionals i altres corporacions de dret públic, o els consorcis.
• Finalment, un tercer grup, format per les universitats públiques i les entitats vinculades."

Com:

"De manera clara, estructurada i reutilitzable, i s’ha de permetre un accés gratuït i fàcil. També cal facilitar l’accés al Portal a persones amb discapacitat"

Què:

• "Tota l’organització institucional i estructura administrativa, que inclou l’organigrama, amb la identificació de les persones responsables i un currículum breu del seu perfil i trajectòria.
• Les decisions i les actuacions de rellevància jurídica, que inclou els actes administratius que afectin el domini públic o la gestió de serveis públics, com seria el cas d’autoritzacions a terrasses de bar. També els actes revisats en via administrativa, i les resolucions administratives o judicials amb rellevància pública. Sobre aquesta informació amb rellevància jurídica, la Llei disposa que no ha d’incloure dades personals, perquè entén que el que és rellevant és el sentit de la decisió, i no a qui afecta.
• La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. S’inclouen també les retribucions, les indemnitzacions i els béns i les activitats dels alts càrrecs i personal directiu, degudament identificats. Pel que fa als béns immobles, cal evitar publicar les dades de localització.
• La planificació i la programació, que inclou els plans i els programes generals o sectorials que fixen directrius estratègiques de les polítiques públiques.
• La contractació pública. A partir de les lleis de transparència, s’ha obligat a publicar molta més informació que abans. Ara cal publicar tots els contractes formalitzats els darrers cinc anys, incloent-hi els menors i els patrimonials. Sempre cal informar sobre l’objecte i l’import del contracte, i la identitat de l’adjudicatari, també quan sigui una persona física.
• Els convenis de col·laboració vigents i els encàrrecs de gestió.
• La informació sobre les subvencions atorgades els darrers cinc anys. Cal especificar l’import, l’objecte i la identitat dels beneficiaris, excepte que l’ajut es doni per motius de vulnerabilitat social."

Unitat 2.3 El dret d’accés a la informació pública

Qui:

"Qualsevol persona de més de setze anys, a títol individual o en nom d’una altra persona, física o jurídica"

A què:

"A qualsevol informació que l’Administració hagi elaborat o que hagi rebut d’un tercer. És a dir, qualsevol dada o document que conservi en el seu poder, en qualsevol format."

Podrem rebutjar l’admissió de la sol·licitud:

"si es demana l’accés a notes, esborranys, resums o documents de treball interns sense rellevància ni interès"

"quan la informació demanada requereix una tasca complexa d’elaboració o reelaboració"

"si la informació s’està elaborant i s’ha de fer pública en els tres mesos següents"

Transparència i protecció de dades: interacció i equilibri

Començo una nova aventura formativa. 

Aquest cop un MOOC de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC). 

Una experiència que em portarà del 14 de maig al 4 de juny de 2018 a veure un conjunt de vídeos i consultar altres materials i fonts per descobrir els límits entre la transparència i la protecció de dades.

Apa, Som-hi!!!

Bloc 1. Aproximació a la transparència i la protecció de dades

Unitat 1.1 Introducció a la transparència i la protecció de dades

"d’una banda tenim unes exigències de transparència d’una importància formidable i, si no mostrem la informació, podem tenir problemes. Però, per contra, si som massa transparents també podem tenir problemes, com ara si divulguem dades personals quan no tocava fer-ho"

Unitat 1.2 Què és la transparència?

"Les lleis de transparència haurien d’ajudar a revertir aquesta situació, no en va alguns dels aspectes positius que més es destaquen de la transparència són els següents:

• fomenta la col·laboració de la ciutadania i la seva participació informada

• reforça la facultat de control de la gestió pública

• contribueix a garantir un bon ús dels recursos públics.

En definitiva, es reforça la legitimitat democràtica, la qual cosa genera confiança en la ciutadania."

Unitat 1.3 Què és el dret a la protecció de dades?

"La intimitat té per finalitat protegir d’atacs externs l’esfera més reservada de la persona (salut, ideologia, etc.), mentre que la privacitat constitueix un conjunt més ampli de trets personals. Així, el dret a la protecció de dades és un dret autònom, pel qual s’atorga a tota persona un conjunt de facultats i garanties per poder controlar les seves dades o informació personal."