18 de maig 2018

La transparència


Bloc 2. La transparència

Unitat 2.1 Manifestacions de la transparència: drets i deures
"la publicitat activa, que està associada al Portal de la Transparència. Es refereix al deure de publicar-hi tota la informació que imposa la llei, sense necessitat que cap persona ho demani"
"I el dret d’accés? Doncs és el dret de tota persona a sol·licitar i obtenir informació que es troba en poder de les administracions"

Unitat 2.2 La publicitat activa: informació a publicar al Portal

Qui:
  • "Un primer grup, format per la Generalitat i les entitats locals, és el cas d'ajuntaments, consells comarcals, etc.
  • Un segon grup, que inclou els organismes, les societats i les fundacions del sector públic, dependents o vinculats a la Generalitat o als ens locals. També inclou les entitats independents o de control, institucions estatutàries, col·legis professionals i altres corporacions de dret públic, o els consorcis.
  • Finalment, un tercer grup, format per les universitats públiques i les entitats vinculades."

Com:
"De manera clara, estructurada i reutilitzable, i s’ha de permetre un accés gratuït i fàcil. També cal facilitar l’accés al Portal a persones amb discapacitat"
Què:
  • "Tota l’organització institucional i estructura administrativa, que inclou l’organigrama, amb la identificació de les persones responsables i un currículum breu del seu perfil i trajectòria.
  • Les decisions i les actuacions de rellevància jurídica, que inclou els actes administratius que afectin el domini públic o la gestió de serveis públics, com seria el cas d’autoritzacions a terrasses de bar. També els actes revisats en via administrativa, i les resolucions administratives o judicials amb rellevància pública. Sobre aquesta informació amb rellevància jurídica, la Llei disposa que no ha d’incloure dades personals, perquè entén que el que és rellevant és el sentit de la decisió, i no a qui afecta.
  • La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. S’inclouen també les retribucions, les indemnitzacions i els béns i les activitats dels alts càrrecs i personal directiu, degudament identificats. Pel que fa als béns immobles, cal evitar publicar les dades de localització.
  • La planificació i la programació, que inclou els plans i els programes generals o sectorials que fixen directrius estratègiques de les polítiques públiques.
  • La contractació pública. A partir de les lleis de transparència, s’ha obligat a publicar molta més informació que abans. Ara cal publicar tots els contractes formalitzats els darrers cinc anys, incloent-hi els menors i els patrimonials. Sempre cal informar sobre l’objecte i l’import del contracte, i la identitat de l’adjudicatari, també quan sigui una persona física.
  • Els convenis de col·laboració vigents i els encàrrecs de gestió.
  • La informació sobre les subvencions atorgades els darrers cinc anys. Cal especificar l’import, l’objecte i la identitat dels beneficiaris, excepte que l’ajut es doni per motius de vulnerabilitat social."


Unitat 2.3 El dret d’accés a la informació pública

Qui:
"Qualsevol persona de més de setze anys, a títol individual o en nom d’una altra persona, física o jurídica"
A què:
"A qualsevol informació que l’Administració hagi elaborat o que hagi rebut d’un tercer. És a dir, qualsevol dada o document que conservi en el seu poder, en qualsevol format."
Podrem rebutjar l’admissió de la sol·licitud:
"si es demana l’accés a notes, esborranys, resums o documents de treball interns sense rellevància ni interès"
"quan la informació demanada requereix una tasca complexa d’elaboració o reelaboració"
"si la informació s’està elaborant i s’ha de fer pública en els tres mesos següents"



15 de maig 2018

Transparència i protecció de dades: interacció i equilibri


Començo una nova aventura formativa. 

Aquest cop un MOOC de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC). 

Una experiència que em portarà del 14 de maig al 4 de juny de 2018 a veure un conjunt de vídeos i consultar altres materials i fonts per descobrir els límits entre la transparència i la protecció de dades.

Apa, Som-hi!!!






Bloc 1. Aproximació a la transparència i la protecció de dades

Unitat 1.1 Introducció a la transparència i la protecció de dades
"d’una banda tenim unes exigències de transparència d’una importància formidable i, si no mostrem la informació, podem tenir problemes. Però, per contra, si som massa transparents també podem tenir problemes, com ara si divulguem dades personals quan no tocava fer-ho"

Unitat 1.2 Què és la transparència?
"Les lleis de transparència haurien d’ajudar a revertir aquesta situació, no en va alguns dels aspectes positius que més es destaquen de la transparència són els següents:
  • fomenta la col·laboració de la ciutadania i la seva participació informada
  • reforça la facultat de control de la gestió pública
  • contribueix a garantir un bon ús dels recursos públics.
En definitiva, es reforça la legitimitat democràtica, la qual cosa genera confiança en la ciutadania."


Unitat 1.3 Què és el dret a la protecció de dades?
"La intimitat té per finalitat protegir d’atacs externs l’esfera més reservada de la persona (salut, ideologia, etc.), mentre que la privacitat constitueix un conjunt més ampli de trets personals. Així, el dret a la protecció de dades és un dret autònom, pel qual s’atorga a tota persona un conjunt de facultats i garanties per poder controlar les seves dades o informació personal."









29 de novembre 2017

Els projectes de desenvolupament

 Gestión de Proyectos Sociales para ONGs y Organizaciones de la Sociedad Civil (OSC)

CAPÍTULO 1: Introducción a la gestión de proyectos e inicio del proyecto

Change Framework

  • Diversidad de interesados: Los proyectos incluyen diversos interesados (stakeholders), que tienen distintas necesidades, expectativas, demandas, niveles de influencia e interés en el proyecto y que requieren una estrecha comunicación y negociación para lograr acuerdos en los ámbitos económicos, políticos, sociales, ambientales, de género, etcétera.
  • Sostenibilidad: Los proyectos de desarrollo buscan un impacto a largo plazo ya que la mayoría de ellos se enfoca al logro de cambios socioeconómicos o ambientales que no siempre muestran resultados inmediatos al finalizar y que suelen tomar más tiempo en materializarse. Por este motivo, surge la necesidad de monitorear esos cambios después del cierre del proyecto.
  • Retorno social: Los proyectos de desarrollo son comúnmente llevados a cabo a partir de las necesidades de la(s) comunidad(es) beneficiaria(s) y se enmarcan en de una estrategia de desarrollo económico y social del país, definida por sus actores políticos, sociales o ambos, en un escenario ideal de pacto social. Se  enfocan en mejorar las condiciones de vida, el medioambiente, y en obtener un retorno social

RECURSO:
Caja de Herramientas Comunitarias. Herramientas Para Cambiar Nuestro Mundo.


Gestión para resultados, que comprende cuatro áreas:

  1. i) planificación estratégica, 
  2. ii) gestión de riesgos, 
  3. iii) monitoreo del desempeño con base en resultados, y 
  4. iv) evaluación de resultados.


Factores:

  • El entorno interno: Son las circunstancias relativamente controlables por las entidades u organizaciones responsables de la formulación y la ejecución del proyecto, tales como la cultura organizacional, las capacidades técnicas y gerenciales, la solvencia financiera, las competencias del personal y el análisis del portafolio.
  • El entorno externo: Son las condiciones no controlables por los responsables del proyecto, por ejemplo, los fenómenos naturales, la incertidumbre y la inestabilidad política, o las percepciones y expectativas no expresadas por los interesados (stakeholders) del proyecto. 


Todo proyecto está sujeto a una triple restricción:

  • el alcance (productos), 
  • el tiempo (cronograma) y 
  • el costo (presupuesto)
  • (la calidad)


El ciclo de gestión de proyectos utiliza cinco etapas necesarias para concluir exitosamente:

  1. i) inicio, 
  2. ii) planificación, 
  3. iii) implementación, 
  4. iv) monitoreo y control, y 
  5. v) cierre


Marco Lógico. La matriz de resultados se compone de los siguientes elementos:

  • 1. Objetivo del proyecto: resultado final esperado, expresado en términos dedesarrollo físico, financiero, institucional, social, ambiental o de otra especie, que el proyecto quiere alcanzar. Este objetivo no solo debe responder al qué y al para qué; sino también al porqué del proyecto, entendido como una situación social inicialmente diagnosticada que se desea mejorar con la intervención. Por otro lado, el objetivo del proyecto representa un conjunto de servicios o productos que muestran la estrategia definida en el análisis de alternativas llevado a cabo en el proceso de diseño.
  • 2. Indicadores de resultado: miden el avance del(os) resultado(s) esperado(s). Los indicadores deben ser específicos, medibles, alcanzables, relevantes y acotados en el tiempo.
  • 3. Línea de base: valores o estado de los indicadores de resultado al inicio del proyecto. Sirven para medir los cambios que ha logrado el proyecto.
  • 4. Meta: valores o estado de los indicadores a la conclusión del proyecto. Es lo que el proyecto espera lograr.
  • 5. Año: grado de progreso en la entrega o la ejecución del (los) producto(s) en el año durante el que se registra el avance.
  • 6. Comentarios: aclaraciones acerca de los indicadores utilizados o sobre el grado de avance o cualquier tipo de nota aclaratoria (aquí también se incluyen los supuestos del proyecto para lograr el objetivo). 


RECURSO:Guía de formulación de proyectos sociales con Marco Lógico

Factores que permiten que los proyectos logren sus resultados:

  • i) que sus objetivos estén definidos de manera específica, 
  • ii) que determinen el ámbito concreto de intervención del proyecto, y 
  • iii) que identifiquen a sus beneficiarios


Los indicadores SMART utilizan los siguientes principios básicos para su formulación:

  • S: Específicos (Specific). El objetivo que se define debe quedar absolutamente claro y nítido a través del indicador, sin posibilidad de ambigüedades ni interpretaciones. De esta manera, su comprensión y las posibilidades de alcanzarlo son mayores. 
  • M: Mensurables (Measurable). El objetivo debe tener un indicador definido de tal manera que permita ser medible tanto durante el progreso del proyecto como al final de este.
  • A: Alcanzables (Achievable). El objetivo y su indicador deben ser alcanzables dentro de las limitaciones del presupuesto y el tiempo del proyecto.
  • R: Realistas (Realistic). El objetivo y su indicador deben ser realistas y relevantes en relación con el problema que el proyecto busca solucionar.
  • T: Tiempo (Timely). El objetivo y su indicador deben tener una fecha de culminación y fechas intermedias para obtener resultados parciales; o sea, tiene que tener un calendario y una fecha de entrega




26 d’octubre 2017

Nou Curs, Nova Oportunitat...

Aquí va una nova aventura. Un nou MOOC. Potser no sembli específicament de TIC i TAC... però parla de projectes de caire social. Un trajecte de gairebé 4 mesos per gaudir poc a poc.

edX
IDBx: IDB6.4x
Gestión de Proyectos Sociales para ONGs y Organizaciones de la Sociedad Civil (OSC)

Aquest cop amb certificat d'identitat verificada. Un plus de motivació (si més no, pels diners que ja he pagat ;-)

Una densa guia de l'aprenentatge ajudarà a guiar tot el procés. Aquí aniré reflectint els progressos, curiositats, recursos... tot allò que consideri útil durant el camí que va començar el 26 d'octubre i que acabarà el 28 de febrer.

Salut i molta marxa!!!


25 de març 2017

Aplicación del canvas al diseño de una insignia digital o badge


A la hora de emitir una insignia es importante definirla correctamente para que tenga el máximo valor tanto para la persona que la va a recibir, tras un proceso formativo, como para quienes la verán como consumidores, por ejemplo un tribunal académico para la concesión de una beca, una administración educativa para la certificación de una competencia o de un curso; por lo tanto es deseable que hagamos un previo y exhaustivo diseño de la insignia.

Fuente: Educa Lab Credenciales alternativas (1ª edición) INTEF


Interesante estructura del canvas para ordenar los conceptos que nos garantizaran la fiabilidad y aceptación de una insignia digital o badge como credencial.

Ahí va una propuesta-ensayo para una insignia que reconozca el aprendizaje de una técnica de actividad física saludable com es la marcha nórdica.

https://www.dropbox.com/s/t2f84oaexjhq7ue/CanvasInsigniaDigitalMMT.pdf?dl=0